El Treball de Fi de Màster (TFM) constitueix un element fonamental del procés formatiu de l'alumnat. Permet desenvolupar un projecte d'investigació individual de manera autònoma (tot i que sota la supervisió d'un tutor/a que pot ser, o no, professorat del màster) sobre un tema de la seva elecció de qualsevol àmbit d'investigació relacionat amb els continguts docents del màster.
En particular, el MEINS contempla un TFM obligatori de 9 ECTS, equivalents a 225 hores de treball no necessàriament autònom en un context de màster professionalitzador.
El desenvolupament del TFM inclou les següents etapes:
- Sessió informativa inicial del MEINS en què s'informa l'alumnat dels objectius globals del màster i del calendari d'elaboració del TFM.
- Sessió informativa específica sobre el TFM, dirigida a orientar l'alumnat en la seva elecció del tema i del tutor/a.
- Encara que l'alumnat haurà començat a definir el seu treball amb anterioritat, a partir de la finalització de les avaluacions dels mòduls presencials la seva dedicació es dirigeix de manera exclusiva a la realització del TFM.
Objecte d'interès:
Els projectes de transformació social que puguin ser objecte d'interès d'un TFM poden alimentar-se d'idees i metodologies:
1. Vinculades a la formació dels diferents graus i postgraus de procedència dels estudiants, tenint en compte que tots els estudiants hauran desenvolupat un Treball de Fi de Grau -TFG- en el seu àmbit formatiu de referència.
2. Vinculades a les iniciatives i reptes que les diferents AAPP, empreses, cooperatives, fundacions, associacions, mútues, i empreses d'inserció laboral proposin als estudiants del màster com a part de la seva estratègia de desenvolupament social, que podrien tenir una resposta qualificada i transversal per part dels estudiants via els TFMs del MEINS.
3. Vinculades a les iniciatives i reptes que proposi la pròpia universitat. L'emprenedoria i la innovació social han de poder revertir sobre la pròpia universitat. Per tant, el TFM es pot vincular a projectes que puguin canviar la pròpia universitat (crear cooperatives de servei als estudiants, o desenvolupar projectes en economia circular o bio-construcció són exemples de les possibilitats que ofereixen els diferents campus de la UAB).
Metodologia:
Pel que fa a la metodologia, es pot utilitzar una estructura més tradicional d'aprenentatge, o buscar la innovació i concebre el TFM com a projecte de resposta a qualsevol repte de transformació social que l'alumn@ vulgui contribuir a resoldre.
Els processos d'innovació oberts es basen en la intel·ligència col·lectiva, els quals, tal com indica el seu nom, sorgeixen de la col·laboració de diverses persones. Així, si es formen equips d'estudiants amb diferents perfils acadèmics, es pot atacar un repte concret des de diferents òptiques. D'aquesta manera, poden obrir-se possibilitats de resolució dels reptes plantejats que un enfocament més tradicional potser no permetria albirar. Per dur a terme aquest procés, es poden distingir quatre etapes de desenvolupament del treball ben diferenciades:
1. L'anàlisi d'oportunitats o la identificació del repte a resoldre.
[Segurament la part més complicada del procés, en la que l'alumnat han de treballar molt bé la pregunta o repte que el motiva o se'l desafia a resoldre].
2. El laboratori d'idees, on s'inicia el procés de proposta de diferents idees i/o solucions per resoldre aquestes preguntes, reptes o desafiaments.
3. El procés de co-creació, en el qual es començarà a protocol·litzar o prototipar tot allò que resulti del laboratori d'idees.
[Pot produir-se un procés iteratiu que porta successivament de punt (1) al (3)].
4. Finalment, el disseny i l'establiment pautes de comunicació, atès que tan important és tenir un bon protocol o prototip, com tenir instruments de difusió i persuasió que permetin als projectes de transformació i innovació social ser acceptats per la societat i potser pel mercat.
En aquest sentit, el desenvolupament dels nous "UAB-Labs" són una peça fonamental per poder dur a terme aquest procés d'innovació oberta. Aquests han de ser espais de trobada que proporcionin la infraestructura requerida a l'alumnat (no només màquines i eines de fabricació digital, sinó també un espai d'interacció amb altres agents) per a la consecució dels seus projectes.
En el cas de realitzar un TFM conjunt, des del punt de vista acadèmic cadascun dels membres de l'equip haurà de defensar la seva contribució individual, en forma de TFM propi, al projecte conjunt o a la resolució en equip del repte inicialment afrontat.
Finalment, és important destacar que el caràcter oficial del MEINS habilita la possibilitat de realitzar un Doctorat Industrial. En aquest cas, es podria donar continuïtat als projectes i reptes treballats en el conjunt del màster (també a les pràctiques externes i el TFM) dotant-los d'un caràcter acadèmic augmentat i focalitzat en la investigació aplicada.